dilluns, 21 de febrer de 2011

Some things never change

Avui, mentre patia les primers 80 pàgines de Mrs. Dalloway, algú m’ha sorprès regalant-me una barra de Hershey’s Cookies'n'Creme. Recordes quan em feies el lunch box un parell de vegades per setmana? Normalment hi havia dos entrepans de brie molt petits, fets amb uns panets rodons. També hi havia un suc, i alguna fruita. Però el millor de tot era la barra de xocolata, sempre la guardava per últim, el meu dessert especial. Parlo de 4rt o 5è de primària...el gust encara em transporta a aleshores, quan pensava que encara em quedava un troç, però ja se m’havia acabat. Ara també desapareix massa ràpid. I segur que no recordes, perquè això no ho veies, quan a vegades a la nit pujava a la cuina, quan encara vivíem a la casa de Lantern Lane. Prenia unes galetes chocolate chip amb llet, les mateixes que de vegades menjava per berenar mirant Full House a les tardes.  M'he comprat les mateixes galetes, estan igual de bones, i tampoc m'acabo la llet que sobra. I recordes les nits que sopàvem sopa? Jo m’hi posava molt i molt formatge, fins que me’l trèieu de les mans. Doncs avui, que tornem a estar a 10 graus sota zero, de nou menjaré formatge amb una mica de sopa.


3 comentaris:

martona ha dit...

m'encanta que el menjar pugui ser recipient de tants records :)

a mi m'agradaven uns cereals que eren cookies petitones, i un gelat d mantega de cookie i no sé quines pòcimes més, i les nuves que feiem al foc, amb xocolata i galetes d canyella... meravellósss.

Anònim ha dit...

En Proust ho va descriure molt bé... Mira que agradar-te la xocolata americana i no la bona!!
A mi el que em trasllada a la meva infantesa són els entrepans freds de sobressada. Què bons...Que sopis de gust...
Mom

ester ha dit...

m'encanta el formatge en sopa... de fet avui he anat al dentista i he sortit amb unes ganes de sopa... ja la oloro... gairebé sense poder somriure per l'anestèsia...