When energy is weak

Avui m’he posat pantalons curts per primera vegada des de que estic aquí. No exagero quan dic que des de que vaig acabar exàmens potser ha fet un dia de sol a Boston. Les energies han anat disminuint al mateix temps que les ganes de tornar han augmentat. Però avui he acompanyat a un amic a l’aeroport, i no sé si han estat les maletes, els avions, o el dia preciós que queia damunt la ciutat, però he pogut valorar el que durant aquestes últimes setmanes no he estat ni capaç de veure. Porto dies pensant que si pogués tornar demà a Barcelona ho faria; pel cansament emocional, pel temps, per l’enyorança que silenciosament va calant..però avui, per sort, he pogut veure les moltes coses que em podrien fer quedar...vaja, potser quedar no, però les coses que, quan sigui el dia de marxar, em seran molt difícils de deixar. Sort que no tot ho he de deixar per sempre. Però aquest dia ja arribarà quan hagi d’arribar. I avui sí, avui és primavera, estiu fins i tot. Ara jo també faig la maleta; me’n vaig cap el sud, cap a la ciutat del jazz i dels huracans. Només m’hi falta posar la samarreta del Barça.

City of Tulips

Esteu a tot arreu...

Letters

Hi ha poques coses tan emocionants com rebre una carta. Què tòpic eh? I en canvi...què poc que es fa! Veure el teu nom i la teva adreça en un sobre blanc, vermell, verd...veure els segells del país d’on prové. I pensar: el món s’ha mobilitzat una mica per fer arribar aquesta carta a la meva bústia, a les meves mans. Avui he rebut una carta plena de primavera Barcelonina. Oloro el sol, veig l’escalfor, toco el verd de la gespa del petit parc que hi ha davant la Pompeu. I quina il•lusió, no només rebre’n, sinó enviar-les. Agafar un paper en blanc i deixar-te anar. Escriure com si l’altra persona estigués al davant, com si no us separessin deu-mil onades. Tancar el sobre, caminar fins la mail box més propera i deixar que et rellisqui de les mans, desitjant amb ànsies que arribi el carter i pugui començar el seu camí.

Light

Endinsar-me en la Poesia

i que tot Esdevingui.

Tulips

Amb elles et pots perdre en cotxe, pujar una muntanya amb unes bambes qualsevols, i caure tres vegades de cul. Pots fer el primer brindis de la nit amb un gintònic i creure que demà l’Espanyol guanyarà al Madrid…per què no? Pots emprovar-te samarretes que vénen d’un altre continent, i comprovar que afavoreixen molt. Amb elles pots fer una calçotada a Castellterçol, i disfressar-te d’insecte, d’As o de noia medieval per carnaval. Pots apropar-te a l’estiu i votar per la destinació de preferència, i pots mocar-te tots els llocs on vulguis. Pots fer ganyotes, imitacions, i mil fotos. Amb elles pots pujar una damunt de l’altra i caure al terra de la sala d’estar. Pots compartir notes musicals que creuen l’oceà i veure com el Bisbal menja Nocilla. Pots ballar la primera cançó de la nit, per molt que no acabi d‘agradar. Amb elles pots anar fins a Gràcia i intentar trobar un bar que està en un carrer perpendicular al mar, i no paral•lel. Pots fer que et creixi una barba, i anar a un Mediterráneo sense fum. Pots no oír ná, però sentir-ho tot. Pots enviar tants petons com vulguis i que arribin a l’instant. Pots fer que "la mala hòstia del dia" s’esfumi, i que esclati en riures. Amb elles pots sentir-te a prop tot i estar a 5871 quilòmetres.

Sundays

L’estat del diumenge varia cada setmana. No crec que sigui el dia depressiu per excel•lència. Pobre, què ens ha fet ell a nosaltres? Avui pensava que faria més fred, avui pensava moltes coses...i tot és una mica diferent.

Sensacions d'hivern - Dêlen