Des de l’habitació sento el vent. Les finestres tremolen. I sembla que algú toqui un timbal greu, o que una onada s’apropi amb força creixent. Els arbres encara no volen, però més d’una branca patirà. Ja ho diuen que Boston és una ciutat de vent, però al llarg d’aquest mes mai l’havia sentit bufar tan fort. Per sort no arriba sota el meu edredó granate. Avui dormiré amb música natural de fons.
1 comentari:
Avui, dia dels enamorats. Es veu que tu ho estàs de Boston, encara que potser d'algú mes. Ha passat el dia 14. Per mi ha estat un dia magnífic, perquè és l'aniversari en que Josepmaria Escrivà va veure com seriem els mossens de l'Obra, i jo aquest any ja ferà 25 anys que en soc, i estic contentíssim de ser-ho i em falten hores per dedicar-les a tanta tasca, que és sens dubtar la mes bonica d'aquest món: apropar les persones a conèixer Jesús. Un petó molt fort, d'aquest jove de 65 anys rodons...
Publica un comentari a l'entrada