Tot el dia plovent i encara faltava una estona perquè comences The King’s Speech al cinema de Times Square. Per fer una mica de temps hem dit; per què no anem a tal lloc? I cap al metro hem anat...i allà a l’andana ens esperava un cantant showman que feia ballar, cantar i riure de manera encanadora. I hem descobert que el metro que necessitàvem no passaria...però no passa res perquè els minuts han corregut i, sense cap mena de dubte, ha valgut la pena baixar per viure aquest moment novayorquí.
6 comentaris:
No he pogut veure el vídeo, però les fotos són delicioses!!!!
És un plaer seguir-te en aquesta etapa a 5871 quilòmetres :-)
lavidatevidapropia
El metro de NY et pot sorprendre per totes bandes; quan hi vaig anar jo em vaig quedar al·lucinant al veure un piano de cua a l'andana del metro! Si trobes un cantant pel metro que es diu "Panos Kappos" saluda'l de part meva, li vaig comprar un cd i vam compartir acords de guitarra. Dubto que s'enrecordi de mi però el tinc en el myspace.
Llàstima que el vídeo no me'l deixi veure.. ho intentaré més tard!
Un peto neoyorquina!
he vist el vídeo!
=)
Hola anònims! Que us podreu identificar un altre dia???
:)
Ada
quina delícia. em ve al cap un night and day i notes de l'ella fitzgerald. petons!
wow...
Publica un comentari a l'entrada