Obrir una finestra de l’habitació, i veure com les cortines verdes neden amb l’aire. Poder veure la gespa dels jardins. Pensar que, si el temps segueix així, el llac del costat de casa d’aquí poc ja no estarà gelat. Veure que el sol se’n va més tard, i imaginar-te el dia en que a les 9 de la nit encara hi sigui. Sortir i seure al banc del porxo de casa, sense jaqueta, sense mitjons, amb un llibre i un cigarret. No, això no és un divendres qualsevol, això és un divendres a 12 graus en ple mes de febrer.
3 comentaris:
m'encanten els instants primaverals a l'hivern
=)
El sol es pont 3 minuts més tard cada dia.. imaginat el que pot sumar en un mes..
això vol dir que s'acosta, no?
N
es veu preciós el lloc i el moment...
Publica un comentari a l'entrada